Jo vaig neixer el 18/08/2001 al
l'hospital de terrassa.
Un dia estava a l'escola, i els meus
amics i jo, ens vam inventar un joc semblant al “pilla pilla”.
La única diferencia era que una vegada te havien pillat et posaven
en una”car-cel” i no es podia sortir fins que et que dessis sense
aire o estiguessin tots pillats. Clar que quan destruien una muralla
que i havia si et donava temps podies escapar però si no, no. Jo era
ja dels últims que quedaven per pillar i casi tots anaven a per mi,
quan hi havia una jaqueta tirada per terra vaig relliscar amb ella i
em vaig caure, la dent va rebre tot l'impacte i se'm va trencar.
Quan vaig anar al dentista perquè em
posessin alguna cosa ,una funda o algu per el estil em va dir que com
que no tenia el tros que em faltava no podian posar res perquè si no
sempre que menges alguna cosa dura se'm trencaria la funda. I així
sempre vaig tenir que saber conviure amb la meva dent trencada perquè
no es podia posar res.
Vaig anar uns quants dies amb la meva
mare a Cuba. Un d'aquells dia va ser el meu aniversari. Van fer una
festa amb tots els nens del barri i la meva avia va a contractar a
un pallasso i van portar un pastis gegant. Va haver molta gent perquè
la meva avia viu a la Ciutat de la Havana i tothom es va enterar. A
la casa de Cuba entrava tothom sense preguntar abans si es podia o
no. Un dia hem vaig cansar tant que vaig tancar la porta de casa als
nassos de les persones.
El dia seguen vaig anar amb moto amb
el meu vi savi i vam anar al Malecón i vaig veure un cranc per les
roques.
El meu veí que ara anirà per 3 o 2
ESO era molt amic meu i sempre jugava amb mi a pistolers. Un dia
abans de marxar em va regalar una pistola d'aigua per jugar millor
perquè ell tenia però jo no.
La
meva madrina és molt bona persona i és molt amiga de la meva mare.
Te una germana i un germà. La germana és molt divertida. Li encanta
la platja, per aquell motiu li agrada molt viatjar .Li agrada molt
nedar entre taurons, dofins i molts altres animals però clarament a
Madrid no ni hi ha platja.
Quan
he anat amb la meva mare ha sigut al estiu o per nadal. Hem anat a
molt llocs, hem fet excursions, hem anat al cinema, al teatre i hem
anat a sopar o dinar a algun restaurant.
Hem
estat a la piscina de un poble a prop de la seva casa i ella i jo
ens vam inventar un nom per a les mini onades de la piscina
“mierdaolitas” I hem van riure molt. Ella te un marit que també
és molt divertit.
El
germà de la meva madrina treballa en el circ i un dia el vaig anar a
veure'l. Ell es un dels trapezistes.
Descripció d'un adult
La persona que jo descric ens fa classe.
No és molt alta ni molt baixa però és més alta que jo la seva pell és blanca i llisa, les seves extremitats no són molt llargues .
Els seus cabells són rossos allisats i una mica llargs normalment no es recull els cabells, el seu front es gran llis i ampli esta una mica tapat pel seu serrell les seves selles són petites i fines, els seus ulls són blau cel porta ulleres de color blanc el seu nas es peti, la seva boca és petita i rosada les seves dents són blanques com perles, la seva cara és petita allargada, el seu coll es dur com un tronc de pi, les seves espatlles són grans, té uns braços normals no té res de peculiar son com els altres.
El cos és gra, les cames són curtes però fortes com el roure, els seus peus són petits.
Vesteix amb roba de punt de les que surten en les pel·lícules que fan les àvies però jo suposo que ella o compra. Els pantalons que utilitza crec que són de pana, té un collar molt bonic que és amb unes barres de colors que es poden separar tenen els colors verd vermell groc etc.
Va estudiar la secundària al Blanxar i a la universitat autònoma. En els seus temps lliure (vacances d'estiu) li agrada viatjar. El seu país preferit és Namibia i el que no li agrada és Tunez.
Té una filla de 29 anys i va tindre gossos blancs
Entrevista
a
Maria Carme Roca
Hola bona tarda farem una entrevista per que contestis a unes preguntes que he pensat.
1:Quan vas començar a escriure?
Vaig començar a escriure el any 1997
2:Tu ja volies ser escriptora?
No en realitat volia ser ballarina
3:Quants llibres has publicat?
He publicat mes d'una trentena
4:Per quin públic escrius?
Normalment escric per nens i joves
5:En que t'inspires per escriure?
En moltes coses en una cara, en una noticia, un fet que passi, somnis, sentiments...
6:Tens fills que llegeixen les teves histories?
Si, llegeixen les meves histories però ja son bastant grans
7:Els hi agrada les teves histories?
Si, també hem diuen si no els hi agrada però normalment els hi agrada
8:Quins temes t'agrada escriure?
M'agrada sobretot temes realistes, de fantasia.
M'agrada molt la novel·la històrica i quan m'agrada un personatge intento documentar-me tant com em sigui possible
9:Quin tema prefereixes la realitat o la fantasia?
M'agrada mes escriure novel·les realistes perquè així hi ha una part de realitat que pesí
10:Quin gener has escrit?
He escrit assaig, novelles i Narrativa juvenil i infantil
11:Quants premis aproximadament as guanyat?
He guanyat cinc premis
12: I per a quins llibres?
Per els llibres Katalepsis, Intrigues de palau, Akanuu, l'arquer persa.
13:Què ha suposat per la teva carrera els teus premis?
Un pas endavant així se que vaig per bon camí i per el reconeixement per els altres
14: Els teus lectors son molt exigents?
Son molt exigents però precisament per això es mes divertit escriure
15:Que penses de les teves obres?
Jo penso que estan molt ben fetes i que són molt bones per a infantil i juvenil
16:Com vas poder du a terme la decisió de deixar la seva feina com a professora per a ser escriptora?
Des de sempre he volgut escriure i la feina com a professora només era un parèntesi
17:Ho tornaria a fer?
Jo crec que si que ho tornaria a fer
18:Recorda en quin moment va decidir ser escriptora?
Devia tenir 33 anys. Em vaig adonar que sempre escrivia i vaig decidir convertir-m'hi
19:Quins lectors són més exigents els joves o els adults?
L'exigència no té edat. Però si tingues que escollir seria el públic infantil
20:Has escrit alguna novel·la d'amor, malentesos i de secrets?
Si, una d'elles es Dedica'm un poema encara que sigui teu surt alguna poesia de Miquel Martí i Pol
21:Recordes el contacte amb la poesia de Miquel Martí i Pol?
El vaig fer quan era molt jove-neta. Sovint remenava la biblioteca del meu pare i un dia el vaig veure un dels llibres de Miquel Martí i Pol
22:Què et suggereix la seva poesia?
Pau Interior
23:Quines qualitats en destacaries?
Que escriu amb naturalitat
24:En quin moment vas decidir escriure una novel·la sobre el poeta?
Va ser un seguit de circumstàncies
25:Podem entendre la novel·la com un homenatge?
I tant! Sense cap mena de dubte.
26:Quin tipus de novel·la t'agrada més?
M'agrada molt la novel·la històrica
27:Perquè?
Doncs suposo que perquè vaig néixer en el barri gòtic
28:Que te el barri gòtic que t'inspiri?
Doncs que te anys i anys d'història
29:Amb que et vas llicenciar?
Em vaig llicenciar primer en historia i després filologia catalana
30:En que t'agrada escriure?
M'agrada molt escriure sobre la nostre historia
Resum capítol 1r dels 3 pergamins de Ripoll
Sobresalt a l'escriptori
A l'any 1033 aproximada ment, al
Monestir de Santa Maria de Ripoll, els monjos treballaven escrivint
en els pergamins. Dos monjos companys de faristol parlaven. Un es
deia Benet i l'altre Arnau que era mes jove. El Benet li explicava
que abans d'entrar al monestir venia d'un món diferent. L'Arnau li
agradava la seva feina, era molt bo fent miniatures i dibuixar perquè
sabia que ho llegirien monjos molt llunyans.
Quan l'Arnau va anar a buscar les miniatures de la setmana passada per ensenyar-li al Benet va descobrir que els pergamins estaven desordenats, tot sorprès ell i els monjos no s'explicaven que havia passat i es van donar compte que faltaven tres folis.
Quan l'Arnau va anar a buscar les miniatures de la setmana passada per ensenyar-li al Benet va descobrir que els pergamins estaven desordenats, tot sorprès ell i els monjos no s'explicaven que havia passat i es van donar compte que faltaven tres folis.
Resum del capítol 2 dels 3 pergamins de Ripoll:
Els tres pergamins robats
Van comunicar caminar al pare Oliba de la pèrdua dels pergamins van sospita que era per màgia i efectivament el monjo Mateu els va explicar que dos homes molt estranys van fer un cercle amb un guix i van posar una espelma negra en mig i recitaren unes paraules incomprensibles i de tant en tant aixecaven les mans. En descobrir aixo van anar a buscar els pergamins i als dos homes per treure l'encanteri i van anar el monjo Benet i l'Arnau amb la benedicció del pare Oliba.
Resum de capítol 3 dels 3 pergamins de Ripoll:
En Benet i Arnau anaven en busca dels tres pergamins i es van parar en un riu per refrescar-se i descansar en Benet es va quedar amb el burro, però l'Arnau s'en va anar dret al riu. L'aigua estava freda però es va relaxar molt de cop, i volta en Benet que estava amb el burro va notar un cop al clatell i es va desmallar però l'Arnau va anar a lluitar contra els rodamons però es van donar conte que era en “Camacurt” un antic monjo del monestir i que s'en va anar per fer la seva vida. Arnau acompanyat de dos homes que s'en van anar al monestir per menjar perquè portaven molts dies afamats.
Els
viatges
de
la
meva infantesa
Aquesta
redacció explicaré a quins llocs he nat quan jo era petit a
conèixer la meva família i alguns amics de la meva mare.
El
meu primer viatja va ser a Madrid per conèixer a la meva madrina. La
meva madrina és molt bona persona i és molt amiga de la meva mare.
Te una germana i un germà. La germana és molt divertida i hem va
explicar que li encanta la platja, per aquell motiu li agrada molt
viatjar. Li agrada molt nedar entre taurons, dofins i molts altres
animals com que a Madrid no ni ha platja ho a fet a Cuba i a Mèxic.
Quan
he anat amb la meva mare ha sigut al estiu o per Nadal. Hem anat a
molt llocs, hem fet excursions, hem anat al cinema, al teatre i hem
anat a sopar o dinar a algun restaurant.
Hem
estat a la piscina de un poble a prop de la seva casa i ella i jo
ens vam inventar un nom per a les mini onades de la piscina
“mierdaolitas” I hem vam riure molt. Ella te un marit que també
és molt divertit i sempre hem fa bromes.
El
germà de la meva madrina treballa en el circ i un dia el vaig anar a
veure'l. Al any següent d'anar a Madrid per primer cop, vaig
anar uns quants dies amb la meva mare a Cuba.
Un
d'aquells dia va ser el meu aniversari. Van fer una festa amb tots
els nens del barri i la meva avia va contractar a un pallasso i van
portar un pastis gegant. Va haver molta gent perquè la meva avia viu
a la Ciutat de la Havana i tothom es va assabentar. A la casa de Cuba
entrava tothom sense preguntar abans si es podia o no. Un dia hem
vaig cansar tant que vaig tancar la porta de casa als nassos de les
persones.
El
dia seguen vaig anar amb moto amb el meu avi i vam anar al Malecón.
Vaig veure un cran per les roques.
El
meu veí
que ara anirà per batxillerat era molt amic meu i sempre jugava amb
mi. Un dia hem va regalar una pistola d'aigua per jugar millor
perquè ell tenia però jo no. Amb la avia vaig anar al teatre, i amb
els meus cosins grans vaig anar a parcs d'atraccions. Vaig passar amb
la meva família uns dies molt macos.
Un altre any vaig
anar a València per celebrar el meu aniversari amb uns amics cubans.
Cada matí anàvem a la platja que estava molt neta sempre, hi no hi
havia molta gent. Després tornàvem a casa i menjàvem menjar cubà.
Algunes tardes amb aquests amics anàvem aprendre orxata a un lloc
molt maco. El segon cop que vaig anar a València hi vaig passar uns
dies a Cuenca. El meu amic tenia una motocicleta hi sempre anàvem a
passejar per el poble que era molt petit. Era tan petit que me'l va
ensenyar tot en menys d'una hora. Hi havien molts gira-sols hi a
vegades agafàvem pipes per menjar-ne. També vam anar a Pinarejo
on les cases estan al costat d'un penya-segat. A la tornada ens vam
banyar al riu.
El dia següent
vam anar a les ruïnes romanes hi ens van dir que aquella nit hi
hauria un pluja d'estels. Al tornar a casa ens vam posar en un
descampat que hi havia aprop de la casa hi vam veure molts estels,
era molt bonic!
Resumen del text En cerca d'un ordre social més just.
A moltes zones del món hi ha situacions de pobresa de problemes i es manté un climes de conflicte.
Així la gent vol immigrar a partir de màfies a altres països i això perjudica al occident.
Hi ha persones que intenten ajudar a les persones mundialment expandides. La font de solidaritat més gran es la ONG (organització no governamental)
Capítol 8
El laboratori de l'alquimista
En Benet i l'Arnau van anar a veure el que tenia el segon pergamí en Muhammad ibn yusuf que era un mag. Doncs el mag els va portar a una sala hi en Benet es va cremar amb una olla que tenia dins una substància que es convertiria en la pedra filosofal. Muhammad els va explicar que estava a punt de crear la pedra filosofal. En Benet i l'Arnau no sabien que era i li van preguntar, en Muhammad els va dir que era per transformar tot el que tocava en or.
En Benet i l'Arnau li van dir la veritat i el mag li va dir a l'Arnau que si li dibuixava tres signes li donaria el pergamí. L'Arnau el va fer cas i va dibuixar els quatre signes que eren un mercat d'or, una noia, un esquelet amb una guadaña i per últim un dimoni. En Benet i Arnau s'en van anar de presa però es van deixar el pergamí i en Benet va tenir que pujar de nou i agafar-lo. Al entrar la seva visiò va ser terrorífica una noia, molt or, una ombra i un tro amb una persona amb banyes. Al anar-se a dormir va pensar que era ombres xines.
La festa del rei de Lleida
En Benet i l'Arnau van veure una finestra i volien veure que hi havia. Era un castell, era el Castell de Lleida. Però de cop i volta van aparèixer dos guàrdies i els van punxar amb la llança. De l'ensurt en Benet i l'Arnau van caure cap endavant i van entrar dintre del castell. Tothom es va sorprendre, però el majordom va dir que eren dos jueus que volien fer-se musulmans i els van vestir, banyar etc.
En acabar van fer una festa al castell. Els dos amics els va agradar molt perquè feia temps que no s'ho passaven tant bé. De cop i volta una noia de les que ballava els semblava familiar: era la filla d'en “Camacurt” van cridar-la pel seu nom que era Maria i ella es va sorprendre. Al final de l'actuació va anar a parlar amb ells dos i ells li van explicar tot. Fins que van decidir que s'escaparien i així ho van fer. Van sortir, van enganyar a dos guardians fent veure que eren grassos però en sortir els van descobrir...
Resumen del text En cerca d'un ordre social més just.
A moltes zones del món hi ha situacions de pobresa de problemes i es manté un climes de conflicte.
Així la gent vol immigrar a partir de màfies a altres països i això perjudica al occident.
Hi ha persones que intenten ajudar a les persones mundialment expandides. La font de solidaritat més gran es la ONG (organització no governamental)
Capítol 8
El laboratori de l'alquimista
En Benet i l'Arnau van anar a veure el que tenia el segon pergamí en Muhammad ibn yusuf que era un mag. Doncs el mag els va portar a una sala hi en Benet es va cremar amb una olla que tenia dins una substància que es convertiria en la pedra filosofal. Muhammad els va explicar que estava a punt de crear la pedra filosofal. En Benet i l'Arnau no sabien que era i li van preguntar, en Muhammad els va dir que era per transformar tot el que tocava en or.
En Benet i l'Arnau li van dir la veritat i el mag li va dir a l'Arnau que si li dibuixava tres signes li donaria el pergamí. L'Arnau el va fer cas i va dibuixar els quatre signes que eren un mercat d'or, una noia, un esquelet amb una guadaña i per últim un dimoni. En Benet i Arnau s'en van anar de presa però es van deixar el pergamí i en Benet va tenir que pujar de nou i agafar-lo. Al entrar la seva visiò va ser terrorífica una noia, molt or, una ombra i un tro amb una persona amb banyes. Al anar-se a dormir va pensar que era ombres xines.
La festa del rei de Lleida
En Benet i l'Arnau van veure una finestra i volien veure que hi havia. Era un castell, era el Castell de Lleida. Però de cop i volta van aparèixer dos guàrdies i els van punxar amb la llança. De l'ensurt en Benet i l'Arnau van caure cap endavant i van entrar dintre del castell. Tothom es va sorprendre, però el majordom va dir que eren dos jueus que volien fer-se musulmans i els van vestir, banyar etc.
En acabar van fer una festa al castell. Els dos amics els va agradar molt perquè feia temps que no s'ho passaven tant bé. De cop i volta una noia de les que ballava els semblava familiar: era la filla d'en “Camacurt” van cridar-la pel seu nom que era Maria i ella es va sorprendre. Al final de l'actuació va anar a parlar amb ells dos i ells li van explicar tot. Fins que van decidir que s'escaparien i així ho van fer. Van sortir, van enganyar a dos guardians fent veure que eren grassos però en sortir els van descobrir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada